Antolina Boada
(1910-1997)
Perfil Biogràfic:
Antolina Boada arriba a Ràdio Terrassa quan té 22 anys i per què una amiga li diu que busquen locutors. Va néixer a Vacarisses el 10 de juliol de 1910. Els seus pares van tenir diferents comerços a la ciutat. Un dels negocis d’aquesta família de classe mitja va ser la cafeteria del local de la Unió Patriòtica[1], al centre de la ciutat.
Va estudiar a les monges de Sant Pere i quan va acabar els estudis va entrar a treballar a una fàbrica de punt, Cal Blasi, recollint punts de mitja. La ràdio la va salvar de la fàbrica. L’anuari de la ràdio diu d’ella que era una dona culta.
”De vasta cultura. Coleccionista de sellos de los que tiene una gran colección. Defensora del feminismo. Si un día llega a casarse quiere que su marido sea un hombre educado e instruido a la moderna. Es muy elogiada por los radioescuchas.”
Es va casar just quan esclata la Guerra civil i el seu marit va al front on troba la mort. Possiblement per això ella es va consagrar a la feina. No és apartada del micròfon amb l’entrada de les tropes nacionals. Segurament la seva vinculació familiar amb l’Esglèsia la va protegir en aquest sentit i la va allunyar de ser una “locutora roja”.
A la ràdio va fer de locutora, va posar discos i fins i tot va ser la responsable de la discoteca.
Treballa a Ràdio Terrassa fins que es jubila.
Va morir el 25 d’abril de 1997 a Terrassa, tenia 87 anys.
[1] La Unión Patriótica fou el partit únic durant la Dictadura d’en Primo de Rivera i l’únic òrgan de participació ciudadana que existia a Terrassa en aquells moments.