Una dona a la redacció!!! (La incorporació al món laboral)

“[..] (el padre) tiene que salir de casa mucho tiempo para trabajar y ganar el sustento necesario. La madre, en cambio, cuida la casa y nos tiene más tiempo con ella. Dios ha querido repartir el trabajo de nuestro cuidado de esta manera entre el padre y la madre.”

“Cuanto mejor gobernada esté la casa más feliz será la familia. El orden, la economía, la belleza, la salud del hogar en mucha parte depende de la mujer o mujeres de la casa. Cuantas más casas ordenadas, higiénicas y bellas más familias felices y en condiciones de ser útiles a la sociedad y a la patria. Es, pues, a través de este servicio a la familia como la mujer sirve a su patria, a la historia.”

Formación Político Social. Primer año de bachillerato (Dècada dels 60)

Lidia Falcón: En España había una clasificación clarísima, los que escribían a favor del régimen, que ahí están todos los nombres de los franquistas que conocemos  y luego las chicas, las señoras que escribían algo y hacían cuentos rosas. Sí, yo también los hice. Cubrí la puesta de largo de la hija de Porcioles y de otros personajes de la pseudonobleza de Barcelona.

Marina Bru: Quan em vaig casar i vaig venir a Barcelona va ser molt dur treballar. La família del meu marit no coneixia aquest món i no podien ajudar-me. Els amics em van ajudar però la veritat que em va costar bastant. I vaig haver de recórrer a les revistes de moda, com la que hi havia el Centro Moda que era l’organisme del gremi de la confecció.

Tere Rubio: En aquella època et deien si volies fer de redactora de moda i jo els deia que no m’interessava gens. Van ser anys una mica “raros”.

[..] M’ en recordo que en la primera etapa de Mundo Diario va haver-hi una anècdota d’una dona que estava treballant al diari, i el gerent va dir que a aquesta senyora no la podien posar en  plantilla perquè ja tenia la seguretat social del seu home, perquè era una senyora casada.

Llúcia Oliva: Quan feia primer o segon de carrera volia col·locar articles. Vaig anar a oferir l’article a la “Soli” i em van dir: ‘bueno, si vols potser sí que ens el quedem i te’l publiquem però no cal que et paguem perquè tu com que ets mona, segur que et conviden molts nois a dinar o a sopar i no necessites els diners.’

Amparo Moreno: “Quan vaig anar a buscar feina a la Hoja del Lunes, el director em van dir que no em donarien feina perquè la secció de moda ja estava ocupada. Jo havia estudiat història i volia fer política o internacional… Però em va dir que era molt difícil que una noia fes aquestes informacions. Al final, es van acabar incorporant 4 estudiants, tots nois, de la mateixa escola de periodisme on jo estudiava.

Maria Àngels López: Quan vaig arribar a Mundo Diario de la mà de la Rosa Pinyol, em vaig entrevistar amb el Ramon Solanes que era el director.  La meva tasca, és molt graciós, consistiria en inventar-me les cartes al director perquè no eren suficients, i fer els horòscops. Durant la entrevista, en Ramon Solà em va preguntar si tenia nuvi. A mi em va sobtar tant!!!  Vaig pensar que segur que si fos un noi no m’ho hauria preguntat. Li vaig dir que no, perquè vaig pensar que no tenia perquè explicar-li la meva vida privada i al cap de tres mesos vaig trucar a la porta del seu despatx  per dir-li que em casava.

[..]Vaig tenir dues criatures molt seguides, amb disset mesos de diferència.  Quan vaig passar a ser periodista i mare de dos fills i alguna vegada arribava un pel tard, encara només fossin uns minuts, sempre hi havia una persona, que era el sots director de Mundo Diario, que preguntava als companys si tenia algun nen malalt.

Sara Masó: Quan la meva germana va marxar de Diario Femenino i se’n va anar a treballar a La Vanguardia el director em va cridar i em va proposar de quedar-me al diari encara que marxés la meva germana. Llavors em va preguntar si tenia fills. Li vaig dir que sí, que en tenia 2do.  ‘I quants anys té el petit?’, en va preguntar.  Quan li vaig dir que tenia deu anys em va respondre: ‘Ah! Així ja no en tindràs més.!!!’  Vaig sentir-me una mica… .No és que jo pensés en tenir més però semblava que et posessin un impediment. Potser si hagués estat un home no m’ho haguessin preguntat.

Margarita Rivière: El 71 surto del CiC amb una feina, en aquell moment tothom tenia feina, en una revista que es deia Dossier Mundo, que era del grup Mundo, i el director era Josep Maria Casasús. Inicialment jo vaig entrar per fer compaginació però al final vaig fer de tot . Clar que érem dos, ell manava, i jo era la mà d’obra. Fins el 1973. Després Josep Pernau que havia estat professor meu, em va cridar pel Diari de Barcelona, ( I això és important per veure qui movia els fils d’aquesta professió).

[..] Tant al Diari de Barcelona com al Periódico al  que vaig anar després, vaig entrar embarassada, no se’m notava res, el noi, l’ Hugo és del Diari de Barcelona, (va néixer a finals del 1974) i la Clara a finals del 1978. No vaig dir res …

Maria Eugenia Ibáñez: Crec, que almenys al meu curs, totes les dones que vam acabar el curs, i volíem treballar, vam trobar feina de seguida, almenys en premsa diària, i si no en el que fos. [..] Jo vaig començar abans d’acabar la carrera.