Montserrat Nebot Roig
(1942)
Perfil biogràfic:
Montserrat Nebot va néixer a la postguerra, en els anys més durs del franquisme, en un pis gran del barri gòtic de Barcelona a tocar de la Plaça Nova. Als tretze anys va convèncer als seus pares de què volia anar a estudiar a un Institut. Va a l’Institut Maragall. Acabat el Preuniversitari i a l’hora de decidir per quina carrera es decantava, va pesar més la seva preferència per a les matemàtiques. En aquella època no era freqüent que una noia estudiés Ciències Exactes i després dels Curs Comú de Ciències va decidir posar-se a treballar. A l’editorial La Polígrafa va conèixer escriptors, artistes plàstics i poetes i li comencen a agradar “les lletres”.
Però estava molt enamorada i en aquell moment el que volia era casar-se i tenir fills…
Els estudis de periodisme van venir més tard. Quan ja era mare de família per partida triple. La impossibilitat de poder fer un horari laboral compatible, junt amb les ganes de saber més coses la van dur a fer una carrera. Quatre anys intensos d’estudis i feines de la casa. Després les primeres col•laboracions al Tele/Exprés i al Diario de Barcelona. Més tard la feina fixa de redactora a Tele/Exprés. Eren el darrers temps del franquisme amb Franco ja malalt… es començava a parlar de política de forma emmascarada i amb un llenguatge el•líptic per por a la censura. Cada dia era una aventura i una emoció infinita. A l’any 1973, quan va començar a col•laborar al diari hi havia molt poques dones a les redaccions i les poques que hi havia escrivien de “moda” o “fets i gent”.
Frustrat el seu matrimoni en uns anys en què encara no existia el divorci i amb un procés de separació traumàtica la feina es va convertir per a ella en el bàlsam reparador de totes les ferides.
Al llarg de la seva vida professional ha fet de tot: des de tallar els fulls del “teletip” i fer “breus” fins a assumir altes responsabilitats de direcció. Ella però també es fa una autocrítica: en el món laboral, creu que li ha faltat ambició. Ambició econòmica i ambició de poder. He arribat, manifesta, a ocupar llocs de responsabilitat perquè m’ho han proposat i ho he acceptat amb il•lusió i ganes però sense que fossin l’objectiu de la meva vida professional. Així mateix he estat una mica massa innocent –o utòpica- en creure que fent honestament el treball diari n’hi havia prou per formar part d’allò que se’n diu “periodista en actiu”.
Trajectòria professional:
Montserrat Nebot acaba la carrera de Periodisme l’any 1973. Treballa al diari TeleExprés fins a la desaparició del Grup Editorial Mundo l’any 1979, primer com a redactora de informació política i més tard com a cap de la secció “Catalunya”.
Durant un any i mig és redactora i conductora de l’informatiu radiofònic de mitjanit de Ràdio Espanya/Cadena Catalana.
Entre 1981 i 1982 treballa a El Periódico de Cataluña com a cap de “Política Catalana”.
Els contactes amb la televisió comencen l’any 1978 fent reportatges pel programa cultural “Signes” de TVE-Catalunya que durarà tres anys. També col•labora al programa “Dossier”. Posteriorment fa de redactora de política catalana a l’informatiu Miramar.
Deixa de treballar a El Periodico per fer-se càrrec de la direcció de l’informatiu “Miramar” al gener de 1983 fins el juny de 1985 en què accepta la direcció dels Serveis Informatius del centre de TVE a Catalunya.
Al novembre de 1987 dimiteix del càrrec per discrepàncies amb la política de programació que la Direcció General de TVE, en aquell moment, vol aplicar al centre de Sant Cugat.
Al gener de 1988 s’incorpora al Diari de Barcelona en la nova etapa en català, primer com a sotsdirectora i després com a directora adjunta.
Problemes financers del Brusi fan que accepti l’oferta de traslladar-se a Madrid, altre vegada a TVE, en aquest cas a la sots direcció dels Serveis Informatius a Torrespaña, on hi està quatre anys.
A l’octubre de 1992 torna a Barcelona per incorporar-se a la sots direcció de la Producció Executiva de Programes del centre català de TVE.
Malgrat la llarga trajectòria laboral amb TVE, vint anys, no és personal fix de la casa, la qual cosa fa que quan finalitza l’últim contracte, el juny de 1997, la nova direcció del Centre, sorgida de les eleccions del 1996, no li renova el contracte i es queda a l’atur.
Des del mes de setembre de 1997 fins el desembre de 1998 es contractada per Tele-5 per coordinar a Catalunya la producció de programes de la cadena.
L’any 1999 i l’any 2000 prepara i dirigeix programes per a TV-3, a la productora privada Cibeltel de Barcelona. A finals de 2000 treballa a Ideacom, empresa dedicada a la producció d’audiovisuals, com a assessora de la direcció.
Després d’un any de pre-jubilació voluntària, l’abril de 2004 Catalunya Ràdio la contracta per coordinar les informacions relacionades amb el Fòrum de les Cultures.
Deixa Catalunya Ràdio al ser nomenada pel Parlament de Catalunya, consellera del Consell d’Administració de la CCRTV el 17 de juny de 2004, càrrec que ocupa fins el gener de 2008.
Des de l’any 2000 forma part del Consell Assessor de RTVE a Catalunya. El febrer de 2009 n’assumeix la presidència.