Sara Masó Maristany

Perfil biogràfic:

(1926 – 2018)

Sara Masó, natural de Barcelona. Alumna de Batxillerat al Col·legi Lluís Vives de Sarrià els anys 40, es llicencià en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1976, la primera promoció de periodisme universitari a Catalunya.

Va estar marcada per l’aventura literària des dels temps de la Factoria Bruguera en la què va escriure per a infants adaptacions editorials de pel·lícules de televisió.

La immersió al periodisme tingué lloc a Diario Femenino al publicar-li el rotatiu la novel·la  Un juego cruel que havia estat el 1961 una de les finalistes del premi organitzat per l’Ateneu d’Arenys de Mar.

Altres treballs per al diari femení van ser una sèrie de biografies de dones que feren història per la seva vida i els seus amors. La primera d’elles fou la de la ballarina Mata Hari.

Entra a treballar a la redacció de local de Mundo Diario sota la direcció de Ramon Solanes i més tard de Josep Pernau. En fer fallida el Grup Mundo passa a col·laborar durant un any i mig a la secció d’espectacles de La Vanguardia, secció de la qual la seva germana, Àngels Masó n’era crítica de cinema i redactora en cap.

El 1984 és contractada per l’Ajuntament de Barcelona com a cap de premsa del districte de Gràcia essent regidor l’arquitecte Xavier Valls. Són anys d’exercir el periodisme de fonts des d’un altra òptica a la dels diaris, amb un gran contacte amb veïns i veïnes del barri i amb les nombroses entitats existents al barri barceloní de Gràcia.

Prèviament a l’any olímpic, 1992, s’integra al departament de Premsa de l’Ajuntament de Barcelona a les ordres de la cap de premsa Àngela Vinent i del llavors alcalde Pasqual Maragall.

Col•labora a la revista Capçalera, editada pel Col•legi de Periodistes de Catalunya des de la seva creació el 1989. Comença a escriure a la secció Dia a Dia on hi figuren notícies de comunicació referents a Catalunya, de la resta de l’Estat i internacionals. El primer director va ser Jaume Fabre. La revista ha passat per la direcció de Goretti Palau i actualment la dirigeix Jordi Rovira.

El 1998 Sara Masó escriu i publica el llibre La imprudencia del Titanic (Editorial La Campana) en el que descobreix la identitat dels dos catalans i dues catalanes que viatgen en el mític transatlàntic. El 2008 publica i presenta al Museu de Nàutica d’El Masnou l’obra Els mars del meu avi sobre la vida marinera del capità Salvador Maristany i Sensat, el seu avi matern, que va viatjar de Barcelona a Saigon en vaixell de vela, va remuntar dues vegades el Cap d’Hornos i va burlar amb el vapor Montserrat juntament amb el capità Deschamps el bloqueig de l’esquadra nord-americana a l’illa de Cuba   per portar ajut humanitari als habitants de L’Havana els darrers mesos de la guerra. Maristany va ser inspector general de navegació de la Companyia Transatlántica de Barcelona. D’Els mars del meu avi en va emetre un reportatge el programa Thalassa pel Canal 33 de TVC el febrer de 2010.

Membre de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) des dels seus inicis.

L’octubre de  2006 va rebre el premi Rosa del Desert a la trajectòria professional que atorga l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.