Àngels Masó Maristany
(1928-2005)
Perfil biogràfic:
Àngels Masó, nascuda a Barcelona. Va fer els estudis de Batxillerat al centre d’Estudis Generals Lluís Vives. Va cursar la carrera de periodista a l’Escola de Periodisme de l’església de Barcelona, en la que es va graduar el 1967.
La seva dedicació a les lletres va començar aviat. Prèviament a la carrera havia optat a un concurs de relats convocats per la revista Siluetas, un mitjà per a dones que li va publicar una història titulada Gens romana, ubicada a Itàlia. Acabada la carrera va ser contractada com a redactora al nou Diario Femenino que editava el publicista Víctor Sagi. D’aquest diari en va ser després redactora en cap i posteriorment directora. Aleshores era la única dona que dirigia un diari a l’Estat espanyol.
Després d’aquesta experiència va entrar a formar part de la redacció de La Vanguardia el 1971. El 1978 fou nomenada redactora en cap de la secció d’Espectacles alhora que exercia per a la mateixa secció la crítica de cine. Van ser milers de critiques cinematogràfiques les que consten en el seu haver, una especialitat que en aquells anys era prerrogativa dels homes.
La vessant periodística sempre va estar present en els seus treballs i molt especialment en les entrevistes a personatges del cinema, actors i directors nacionals i internacionals cròniques o reportatges. Va actuar com a enviada especial als més importants festivals de cinema com el de Cannes, la Mostra de Venezia i inclús en el que tingué lloc a Teheran essent mandatari del país el Sha de Persia.
El 1986 va concórrer al Premi Planeta amb la novel•la La muerte de Papá Noe que fou una de les finalistes del concurs. L’obra reflecteix la historia d’una dona que als seus quaranta anys cerca una resposta a la vida per camins diferents entre els seus sentiments, les seves angoixes i esperances.
Essent redactora en cap d’Espectacles de La Vanguardia, Radiotelevisió Espanyola va emetre el reportatge audiovisual 24 hores de la vida d’una periodista per al programa Entre nosaltres que presentava Teresa Gimpera. En ells l’Àngels Masó explicava com organitzava la seva vida diària, compartida entre la casa i el treball. Els matins, segons es veu en el reportatge, començava per donar una volta amb el seu gos tekel (era una apassionada defensora dels animals i de l’ecologisme), seguia el cafè matiner que degustava en el bar pròxim a casa seva. Les compres al mercat estaven reservades a un parell de dies a la setmana. La tasca professional de cada matí consistia en visionats de pel•lícules, alguna entrevista o posar-se al corrent de les últimes novetats aparegudes o pròximes a aparèixer.
A les tardes, tocava estada a la redacció i la comunicació amb les persones que formaven part del seu equip, i amb els que li aportaven les critiques en matèria de teatre o de música. Sempre va donar prioritat al teatre d’avantguarda, i en general va valorar, en les seves critiques, a artistes i creatius que començaven en el món del cinema i en especial la feina de la gent del país.
Les tasques al diari acabaven a la secció de compaginació i a tallers. Aleshores no hi havia les facilitats que aporta avui la tecnologia digital. No sempre acabava la jornada amb la feina a la redacció. Les estrenes de les noves pel•lícules l’obligaven a passar per les sales fosques segons expressió d’Alfred Hitchcook, referint-se als cinemes. Els diaris, el productors, el directors i actors, esperaven sempre l’opinió dels crítics.
L’Àngels reposa al cementiri d’El Masnou, al Maresme, bressol dels seus avantpassats mariners per costat matern.