Mercè Ibarz Ibarz

(1954)

Perfil biogràfic:

Mercè Ibarz, escriptora i periodista, nascuda a Saidí, a la comarca del Baix Cinca, a l’Aragó. Va estudiar el batxillerat al seu poble. La Mercè a ser la primera dona de la seva família que no es va dedicar a les feines lligades al camp i al conreu de la terra. Va anar a viure a Lleida als 14 anys, per estudiar-hi el batxillerat superior i el preuniversitari. Acabats aquests estudis, s’instal•la a Barcelona el 1971 on primer es va matricular a Facultat de Ciències però després va acabar els estudis de periodisme en la primera promoció de periodistes amb titulació universitària.

De ben jove, amb 21 anys Ibarz guanya el premi de periodisme Crida als escriptors joves, convocat per la revista Serra d’Or, amb un reportatge sobre el Baix Cinca. A la facultat col•laborava en la revista universitària que s’editava.

Poc després entrar a treballar al diari Avui, a la secció d’Espanya fins al 1981, coincidint amb l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer. Entre els anys 1981 i 1986, quan abandona el diari, va estar adscrita a la secció de Cultura. Després publicà uns articles a la revista L’Avenç sobre la història de l’organització terrorista ETA. L’any 1986 deixa el diari Avui i entra al Diari de Barcelona on hi va treballar fins al 1989. El primer any a la secció d’Espanya i, els dos següents, a la de Televisió.

Un cop finalitzada l’etapa al Diari de Barcelona, comença una etapa nova que encara l’ocupa en l’actualitat: col•laborar a La Vanguardia com a free-lance. Es va especialitzar en periodisme cultural, amb reportatges per a la revista dominical del diari, Magazine. Posteriorment, i des de la seva creació, col•labora amb articles per al suplement La Revista, d’aparició més recent. Entre els seus reportatges de temàtica cultural, destaca una sèrie d’articles sobre museus.

El fet de deixar de formar part de la redacció d’un diari li va permetre dedicar més temps a l’escriptura de textos no lligats a l’actualitat més estricta. Escriu una primera biografia de Mercè Rodoreda, acaba escrivint tres títols sobre l’escriptora i inicia la composició de textos de creació literària. La seva primera novel•la, La terra retirada, va sorgir arran d’un suggeriment de l’escriptor Hèctor Moret, qui li va demanar un text per publicar-lo a la col•lecció Quaderns de la Glera, de Calaceit. La novel•la va cridar l’atenció de Jaume Vallcorba, editor de Quaderns Crema, que la va incorporar al catàleg de la seva editorial, començant així una col•laboració que va tenir continuïtat.

Amb la novel•la La terra retirada guanya el premi Humbert Torres 1994, atorgat pel l’Institut d’Estudis Ilerdencs i Òmnium Cultural. A mitjans de la dècada dels 90 s’incorpora a l’activitat docent. Entre el 1991 i el 1993 va impartir classes de Redacció periodística a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Quatre anys més tard, deixa la UAB i s’incorpora a la Facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on fa classes de Taller de fotografia documental i Història de l’audiovisual a Catalunya. Comença a redactar la seva tesi doctoral. El 1997 la llegeix. El títol és: Buñuel Documental: “Las Hurdes, tierra sin pan” i el seu temps. La temàtica se centra en l’estudi de l’obra del director de cinema aragonès.

L’any 1996 Mercè Ibarz entra a formar part del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN Club, grup impulsat, entre altres escriptores, per Maria-Mercè Marçal.

Precisament i en reconeixement a la desapareguda Maria-Mercè Marçal, Ibarz va participar a la sala l’Espai de Barcelona, el 14 de desembre de 1998, en un homenatge escenificant Res no et serà pres, junt amb escriptores, actrius i cantants amigues.

Bibliografia      
- Breu història d’ETA (1959-1979). (1981)
- Mercè Rodoreda. Un retrat. (Barcelona: Empúries, 1991)
- La terra retirada. (Barcelona: Quaderns Crema, 1994; Barcelona: labutxaca, 2009).
- La palmera de blat. (Barcelona: Quaderns Crema, 1995; Barcelona: labutxaca, 2010).
- Cartografies del desig. 15 escriptores i el seu món. (Barcelona: Proa, 1998)
- Memòria de l’aigua. 10 escriptores i el seu món. (Barcelona: Proa, 1999)
- Buñuel documental: Tierra sin pan i el seu temps. A partir de la Tesi doctoral. (1999). Editorial Prensas Universitarias. Zaragoza
- Tierra sin pan: Buñuel i els nous camins de les avantguardes (1999). Institut Valencià d’Art Modern.
- A la ciutat en obres. (Barcelona: Quaderns Crema, 2002)
- Mercè Rodoreda. Exilio y deseo (Barcelona: Omega, 2004)
- Rodoreda. Exili i desig. (Barcelona: Empúries, 2008)
- Febre de carrer. (Barcelona: Quaderns Crema, 2005)
- No parlis de mi quan me’n vagi. (Barcelona: Empúries, 2010)