Francina Boris i Codina

(1915)

Perfil biogràfic:

Francina Boris, nascuda a Girona ha destacat sobretot per ser una gran locutora de  ràdio en català, a favor de la cultura catalana.

Coneguda com Paquita Boris, l’any 1929, amb només 14 anys ja va debutar a l’emissora gironina Ràdio Girona. Durant la II República, la Generalitat de Catalunya la va nomenar oficialment locutora de Ràdio Associació de Catalunya. Llavors ella s’havia traslladat a viure a Barcelona. Durant la Guerra Civil va continuar treballant a la Ràdio fent els mateixos programes.  El 1939, amb les tropes franquistes a les portes de Barcelona, emet una crida a la població de lluitar amb qualsevol medi a l’abast, inclús forquilles o pedres, i fins i tot les ungles per defensar la ciutat, guanyant-se l’epítet de la “Passionària catalana”.

L’any 1942 se’n torna a viure a Girona, i crea el programa sardanista Nostra Dansa que s’emet per l’emissora en la qual ella va començar, Ràdio Girona. Va ser un dels primers programes en llengua catalana que es van emetre i ella l’ha continuat fent durant més de seixanta anys fins que la salut li ho ha impedit.

El 1947, es va casar amb el gironí, Miquel Vidal i Arquer, nascut el mateix any que ella, personalitat destacada en els ambients de la cultura catalana gironina i que va morir el 2007, als 92 anys. Era crític literari i cinematogràfic a Ràdio Girona i va ser president de la delegació gironina d’Omnium Cultural del 1979 al 1983.

En el seu currículum com a locutora destaquen els programes:
D’ací i d’allà, d’un clar país, el primer programa de ràdio íntegrament en català de la postguerra que va posar en marxa amb l’Enric Frigola. Girona, nova via. Festa. Salvem la natura. Dreceres de la nostra llengua, i Què en sabem, de Catalunya, són altres títols de programes.

Ha estat la impulsora del concurs musical La Sardana de Girona, promogut des de Ràdio Girona, a finals dels anys noranta. El 1972, promou les Trobades Sardanistes Infantils a més de trenta pobles de les comarques gironines, una activitat que encara es fa actualment.

Durant molts anys també ha col·laborat al Diari de Girona.

Ha rebut nombrosos premis i reconeixements entre els quals fem menció dels següents:

- El 1974 va rebre la Medalla de Plata al Mèrit al Treball, i el mateix any el premi Floricel Rosa d’Or d’Anglès.
- El 1985 rep la Medalla al mèrit sardanista de l’Obra del Ballet Popular (OBP).
- El 1991 la Generalitat de Catalunya li fa entrega de la Medalla Francesc Macià.
- El 1992 va ser distingida per l’OBP pels 50 anys del programa Nostra Dansa, a Ràdio Girona.
- El 1994 és Premi Nacional de Cultura Popular per la Generalitat de Catalunya.
- El 1996 la Cadena SER li fa un sentit i merescut homenatge a Girona.
- El Col•legi de Periodistes de Girona la va premiar-la amb la Mosca de Galena, el 2003.ç

Ha rebut homenatges del món sardanístic: Girona diverses vegades, Sils 1991, Figueres 1992; Lleida 1993, Cardedeu 1994.

L’any 2001 va rebre el Premi Rosa del Desert, premi a la trajectòria professional, atorgat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

D’entre els darrers premis rebuts hi ha una menció d’honor que li va atorgar el jurat dels Premis Nacionals de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicació de la Generalitat, el sis de novembre de l’any 2007, i la Creu de Sant Jordi, el 21 d’abril de 2008 pocs mesos després de la mort del seu marit. Al recollir aquest Premi va dir que “la feina de locutora és la més bonica del món“.


Copyright © ADPC, 2011.