Núria Pompeia Vilaplana i Boixons
(1931 – 2016)
Perfil biogràfic
Núria Pompeia, nascuda a Barcelona, a l’esquerra de l’Eixample la primavera del 1931, coincidint amb la proclamació de la II República Espanyola. La seva infància i joventut va transcórrer al pis de l’Eixample. Els estius els alternava entre la finca de l’àvia a Arenys de Mar amb estades a Sant Joan de les Abadesses. Va cursar estudis d’art a l’Escola Massana de Barcelona.
De les seves estades a la comarca del Ripollès va aprendre a estimar la natura. Com explica ella en el llibre Barceldones, “El prolongat i variat contacte amb la naturalesa, en el seu punt més dolç, va ser la llavor que va arrelar dins meu, que a créixer amb el meu cos i la meva ment i que va guanyar terreny a d’altres dèries i afeccions que, com diuen els entesos, condicionen i conformen els valors i les prioritats, el caràcter i la personalitat”
Dibuixant i escriptora, és considerada una de les poques dones que fan dibuix humorístic al món. Els seus dibuixos tenien una clara intenció crítica amb la societat de l’època i amb la classe política i alhora reivindicativa, sempre al costat de la defensa i reivindicació dels drets de les dones.
Ha col·laborat en diferents mitjans amb els seus dibuixos i vinyetes sempre d’actualitat i amb el to crític característic. Destaquen Diari de Barcelona i nombroses revistes com Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, Vindicación Feminista, Dunia, El Món, Emakunde… així com en publicacions estrangeres com Linus, Charlie Hebdo i Brigitte. Durant una època també va publicar cròniques culturals a La Vanguardia. Va escriure guions per a TVE i va dirigir el programa Quart Creixent (1984, TVE de Catalunya)
Ha rebut diversos premis i reconeixements. Fem esment dels següents:
- Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (2000)
- Rosa del Desert, premi a la trajectòria professional, atorgat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (2003)
- Creu de Sant Jordi (2007)
Bibliografia
Entre la seva bibliografia destaquen els llibres d’humor gràfic, que denuncien les restriccions socioculturals dels anys 70 a Espanya que impedien la llibertat de les dones.
- Maternasis. Editorial Kairós, 1967
- Y fueron felices comiendo perdices… Editorial Kairós, 1970
- Pels segles dels segles. Barcelona, Edicions 62. 1971
- La educación de Palmira. Barcelona, Edicions 62. 1972
- Mujercitas. Editorial Kairós, 1975
- Cambios y Recambios. Barcelona, Editorial Anagrama. 1983
- Cinc cèntims (Una dotzena de contes) Un llibre de narrativa en català. Barcelona, Edicions 62. 1981
- Inventari de l’últim dia. Barcelona, Edicions 62. 1986
- Mals endreços. Una novel·la sobre l’univers femení i la seva inserció en una societat plena de prejudicis i hipocresies, Barcelona, Columna edicions. 1998