Rosa Maria Arquimbau Cardil

(1910-1992)

Perfil biogràfic:

Rosa M. Arquimbau, periodista i escriptora de ben jove ja va començar a escriure. Pionera en la lluita per les llibertats de  les dones, fou una escriptora innovadora pel seu temps. La seva obra tenia tot aquell regust de la vida quotidiana. Tant les seves novel·les com les seves obres de teatre curtes i d’estil humorístic tractaven temes de la vida moderna, molt vius i de vegades molt punyents, que generalment eren menyspreats per considerar-los banals i frívols.

El periodisme i la literatura no la van apartar de la política ni del feminisme. Els seus articles sovint provocaven polèmica als diaris de caire més conservador.

Utilitzà el pseudònim Rosa de Sant Jordi per escriure contes, gènere que conreà des dels tretze anys.

Com a periodista va col·laborar en gairebé tots els diaris i setmanaris d’esquerres entre els anys 1924-1936: Joventut Catalana, La Dona Catalana, Flames Noves, La Nau, Imatges, La Publicitat, l’’Opinió i La Humanitat. Col·laborà al setmanari La Rambla amb la columna periodística “Whisky i soda” des de la qual comentava, sovint amb ironia, els canvis que protagonitzaven les dones.

El 1932 va signar les “Bases per a la Constitució d’un Front Únic Femení Esquerrista”. Va ser presidenta del Front Únic Femení Esquerrista. Va participar a la campanya de recollida de signatures femenines a favor de l’Estatut i va promoure l’agrupament de les catalanes a favor del vot femení. També col·laborava amb l’Associació de Periodistes de Barcelona i el Foment de Cultura Femenina i era militant d’Esquerra Republicana.

L’any 1938 va estrenar la peça teatral Maria la Roja, que ella va qualificar com de reportatge, ja que l’acció transcorria en una presó de dones a Paris.

Va morir a Barcelona a l’edat de 82 anys.

Bibliografía:

-      La dona dels ulls que parlen i altres contes. Recull de contes Editorial Lux, 1929

-      Al marge. Novel·la curta, 1931

-      Història d’una noia i vint braçalets Novel·la. Barcelona: Llibreria Catalonia, 1934

-      Home i Dona. Novel·la. Barcelona: Quaderns literaris, 1936

-      La pau és un interval. Novel·la. Barcelona: Pòrtic, 1970

-      Quaranta anys perduts. Novel·la. Barcelona: Biblioteca catalana,  1971

-      Adéu si te’n vas, novel·la inèdita, escrita vers el 1934

-      L’inconvenient de dir-se Martínes Premi Joan Santamaria. Barcelona: Editorial Nereida, 1958

Als anys 70 va tornar al panorama literari després d’un temps d’absència i va publicar La pau és un interval, 1970 i Quaranta anys perduts, 1971.

Conreà també el teatre, amb obres curtes i d’estil humorístic, com,  Es rifa un home! Apunt satíric en un acte, 1935; Amunt i crits, 1936; Les dones sàvies, 1936 i Maria la Roja 1938, totes quatre representades a Barcelona.