Joana Biarnés Florensa

(1935)

Perfil biogràfic:

Joana Biarnés, nascuda a Terrassa ha estat la primera reportera gràfica de Catalunya. Va treballar com a fotògrafa de premsa al desaparegut diari Pueblo, un mitjà vespertí que s’editava a Madrid durant el franquisme, propietat del sindicat vertical. Es va crear l’any 1940 i amb l’arribada de la transició democràtica va deixar de sortir.

Joana es va iniciar a la fotografia de ben petita, ajudant al seu pare que era fotògraf esportiu i des de llavors no ha abandonat mai la seva càmera fotogràfica.

Va estudiar a l’Escola de Periodisme i treballava amb el seu pare cobrint esdeveniments esportius. Per la seva condició femenina va patir nombroses discriminacions i va viure diverses situacions absurdes com per exemple quan un àrbitre va aturar un partit de futbol per impedir que una dona –ella- fes fotos del camp, malgrat que disposava de les acreditacions corresponents que li permetien treballar com a periodista. L’any 1962 va començar a treballar a Barcelona pel diari madrileny Pueblo. Poc després va rebre l’oferiment d’anar a Madrid a treballar-hi com a fotoperiodista i va acceptar.

Gran professional, sempre s’arriscava per aconseguir la notícia que buscava.

Al llarg dels vint anys que va treballar com a fotoperiodista va fer reportatges molt interessants que va publicar el diari Pueblo de manera molt destacada. Per exemple quan va anar a Moscou el 1967, en ple règim comunista, i va fotografiar l’escola on s’ensenyava als nens de més de 3 anys a jugar escacs.

Amb l’arribada de la democràcia el diari Pueblo va tancar, i llavors ella va anar a treballar en agències fotogràfiques com Sincropress, Heliopress, Contifoto, Cosmopress.

Amb tota probabilitat va ser la primera periodista que va anar a Hollywood per cobrir els rodatges de pel·lícules com ‘Primera Pàgina’ (Front Page, 1974) dirigida per Billy Wilder i protagonitzada per Jack Lemmon, qui li va dir “¿Vd. viene de España para fotografiarme?… Sí que soy importante”.

El “Zorro” amb George Hamilton, va ser un altre personatge que va fotografiar. Donat que la pel·lícula es va rodar pràcticament tota a Mèxic, la Joana va aprofitar el viatge  per fer alguns reportatges. Ja feia temps que volia fer un document gràfic de dones vives que haguessin tingut un paper destacat durant la revolució mexicana (1910-1917). Vaig localitzar, comenta Joana, una de les moltes “soldaderas”, col·laboradores de la revolució que tenien càrrecs, com la que vaig poder entrevistar i retratar. En tinc un gran record d’aquesta dona, continua recordant Joana, molt india, cabells grisos recollits en una cua. Al somriure quedava clar que necessitava anar al dentista. Al preguntar-li, quina era la seva missió en la revolució, va contestar ‘”llevar el correo a Pancho Villa”. Jo li vaig contestar… ¿Iba en burro, claro? I ella va replicar immediatament amb orgull, “Nooooo… a caballo…” El Govern mexicà la va condecorar amb la medalla al valor. Medalla que mostrava enganxada a la seva brusa. Amb ella li vaig fer la foto.

A Mèxic també va voler contactar amb la vídua de Pancho Villa, Doña Luz Corral de Villa. La Joana se’n va anar fins a Chihuahua on ella dirigia la seva casa-museu per als turistes encuriosits per conèixer els seus records. Vaig poder fer fotos de tots aquests records, inclòs el cotxe en el qual van matar a trets Pancho Villa.

Un altre reportatge que recorda amb interès va ser la Isla de Mikimoto, al Japó, on treballen les pescadores de perles.

Va participar alhora en grans esdeveniments socials de l’època, com el concert dels Beatles a Barcelona en 1965. Durant uns anys va ser la fotògrafa del cantant Raphael. També va fer fotos a Luis Miguel Dominguín i Romy Schneider. L’any 1985, va deixar la professió en desacord amb l’estil groc imperant.

Animada pel seu marit i també periodista Jean Michel Bamberger, va convertir la seva casa d’Eivissa “Ca na Joana” en un dels millors restaurants del país. Durant prop de vint anys la Joana ha fet de cap de cuina del restaurant, oferint cuina catalana i plats de creació pròpia.

El 2007 Joana Biarnés va ser víctima d’un atemptat contra la seva imatge i va presentar una querella contra la productora Ganga per un personatge que es diu igual que ella de la sèrie de televisió espanyola Cuéntame. En efecte en un dels capítols de la sèrie, el fill dels Alcántara marxa a Portugal com a corresponsal del diari Pueblo i allà coneix una fotògrafa desenfadada, anomenada Joana Biarnés, amb la qual viu una història d’amor. En aquest personatge de ficció de la sèrie se la presenta amb un pare Guàrdia Civil corrupte, i com una  periodista que viatja al nord d’Àfrica per cobrir la Marxa Verda del Marroc. La Joana Biarnés real diu que no ha trepitjat mai Portugal, ni tampoc el Marroc, i va tenir un pare honest, fotògraf de Terrassa. «Jo només demano que s’apliqui el que la llei digui sobre aquest tema, però han utilitzat el meu nom sense permís i han ferit la memòria del meu pare. Podrien haver fet com que era el meu padrastre o canviar el nom», diu la Joana indignada en unes declaracions al Diariodeibiza.es el 30 de desembre del 2007.

També està dolguda i en desacord amb la imatge que dóna la sèrie del diari Pueblo. “No era un cuchitril, diu, era un edifici de dotze plantes amb una redacció molt gran. Y no treballàvem mig amagats. Denunciàvem tot el que s’havia de denunciar, anàvem a manifestacions i vaig estar a les cues de gent quan va morir Franco com una reportera més»”.


Copyright © ADPC, 2011.