Rosa Maria Calaf Solé

(1945)

Perfil biogràfic

Rosa Maria Calaf, nascuda a Barcelona en plena postguerra, l’any 1945, és va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i en periodisme per la Escola Oficial de Periodisme.

Ella portava  des de ben petita el viatge i la curiositat pel que és diferent a les venes. Va estudiar Dret perquè volia fer la carrera diplomàtica, per tal de  lligar el món  que veia  “a fora”  amb el de “dins” d’aquella Espanya sense llibertats i endarrerida

La seva primera estada a l’estranger va ser als 14 anys en una escola d’estiu a França. Als 18 anys va viatjar tres mesos en autoestop per Europa. Ja acabada la carrera va marxar als Estats Units per estudiar Relacions Internacionals, amb la vista posada encara a la diplomàcia, però, la ràdio la va atraure més. Va començar a fer alguns programes a Ràdio Barcelona, Ràdio Peninsular… i de seguit va tenir clar que la seva professió seria la de periodista. Volia influir aquí explicant el que passava més enllà de les nostres fronteres, diu. Per descomptat sempre viatjant, la seva gran passió junt amb el periodisme. Ha fet del periodisme la seva vida.

Ha conegut 170 països. I ara que està jubilada i té una mica més de temps lliure s’ha proposat conèixer els 22 que li queden fins a completar els 192 països que té l’ONU registrats a tot el món.

Rosa Maria Calaf ha estat la primera dona reportera de carrer amb unitats mòbils de radio i televisió a Espanya i una de les dues  primeres dones que va fer de corresponsal de Televisió Espanyola en països estrangers. Amb prop de 40 anys de treball periodístic a les seves esquenes des de TVE, la seva última corresponsalia va ser a Hong Kong i Beijing per la regió de l’Àsia Pacífic. Anteriorment havia estat corresponsal a Nova York,Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena…

També va ser membre de l equip creador de TV3 com a Directora de programació el 1983.

Al desembre  de 2008 deixa la corresponsalia de Beijing a Rosa Maria Molló després d’acollir-se voluntàriament a l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERE) del 2008 que havia plantejat RTVE. S’acull a la prejubilació  l’1 de gener de 2009 amb 63 anys.

Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis i reconeixements. Destaquem els següents:

- Premi Ones a la millor labor professional. 2001.

- Premi Micròfon de Plata Especial 2001 de l’Associació de professionals de RTVE.

- Periodista de l’any 2001. Col·legi de Periodistes de Catalunya.

- Premi de periodisme Cirilo Rodríguez, al millor treball de corresponsals i enviats especials a l’estranger. 2007

- Premi Ofici de periodista 2003 del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

- Premi Protagonistes. Onda Cero. 2004.

- Premi Casa Àsia per la cobertura del tsunami. 2005.

- Premi Ana Tutor. 2005.

- Premi Club Internacional de Premsa a la millor feina a l’estranger.  2006.

- Premi Etnosur 2006 de Jaén per la seva labor a favor de la diversitat.

- Premi Women Together a les  Nacions Unides , atorgat per la seva trajectòria professional en favor de la lluita per la igualtat. 2007

- Premi Ciudad de Frías (Burgos) pel reportatge “Trobada a Vanuatu”. 2007

- Premi a “Tota una vida” atorgat per l’Acadèmia de la Televisió a Espanya, un reconeixement a la seva llarga carrera com a corresponsal. 2007.

- El  maig de 2008 va ser investida com a Doctora Honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

- V premi José Couso a la Llibertat de Premsa en el 2009.

- Premi Nacional de Periodisme 2009, que atorga El Consell Nacional de la Cultura i dels Arts de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la trajectòria professional.

- El 18 de Juny de 2010 va ser investida com a Doctora Honoris causa per la Universitat Miguel Hernández d’Elx.