Mercè Vilaret Llop

(1943-1993)

Perfil biogràfic:

Mercè Vilaret fou una de les primeres realitzadores de televisió a Catalunya i, juntament amb Josefina Molina i Pilar Miró, una de les pioneres a l’Estat Espanyol. Va desenvolupar tota la seva carrera professional a TVE a Catalunya, entitat on va entrar a treballar l’any 1964, primer com a ajudant de realització i, a partir de 1971 com a realitzadora. Va rebre el Premi Ciutat de Barcelona (en l’apartat Televisió), l’any 1978.

L’any 1985 es va incorporar com a professora de l’assignatura de televisió a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), tasca que va desenvolupar fins a la seva mort.

Va dirigir més de dues-centes produccions d’una gran varietat de gèneres com ara dramàtics, documentals, programes infantils, musicals, reportatges o retransmissions en directe. Entre els programes que va realitzar destaquen documentals com: Mujeres para una época (1984), la sèrie documental de tretze episodis Fueron primera página (1986), La Mina, un barri entre fronteres (1989), Les altres condemnes (1990), La vellesa, entre records i oblits (1991) o Barberà, Barberà (1992).

Els seus dramàtics, rodats als estudis Miramar de Barcelona, juntament amb els de Lluís M. Güell i Sergi Schaaff, van fer història, i va excel•lir en aquest camp amb títols com Revolta de Bruixes (1976), Fedra (1980) o Danny i Roberta (1993), la darrera obra que va dirigir.

En el camp de la realització de produccions de ficció adreçades als infants va ser la primera realitzadora del programa Terra d’escudella (1977) protagonitzada primer pel grup Comediants i després pels Joglars.

Va fer, també, monogràfics sobre personatges del món de la cultura com Montserrat Roig, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Joan Miró, Raimon o Lluís Llach i retransmissions en directe com la visita de Joan Pau II a Montserrat (1982).

Va morir sobtadament d’una embòlia, als 50 anys, als estudis de TVE de Sant Cugat. El seu estil de realització va crear escola i va ser una defensora aferrissada del model públic de televisió,  sobretot del model establert per la BBC, televisió que coneixia molt bé perquè passava llargues temporades a Londres.

Bibliografia:
- Retrat de dona (Marta Pessarrodona entrevista a Mercè Vilaret) (TVE, Barcelona 1982).
- Terenci a la Fresca (Terenci Moix entrevista a Mercè Vilaret) (TVE, Barcelona 1985).
- Mercè Vilaret. Retalls de temps (TVE, Barcelona 1994).
- Montserrat Martí – Mercè Vilaret: aproximación a su escritura visual (Quaderns del CAC nº 16, Barcelona 2003).
- Calendari 2002: Dones Periodistes (ICD, Barcelona 2002).