Enriqueta Teixidó Ferrándiz

(1917-2002)

Perfil biogràfic:

Enriqueta Teixidó va néixer el 20 de febrer de 1917 a Barcelona, essent la única filla d’una família molt vinculada al món del teatre. L’Enriqueta va estudiar en un col•legi de monges i posteriorment 6 anys de piano.

És la primera locutora catalana de ràdio que guanya una oposició. Serà el mateix 1939 i s’hi presenta després d’escoltar per Radio Barcelona i per Radio España de Barcelona les convocatòries de les proves per treballar a totes les estacions barcelonines de ràdio. Enriqueta ja havia treballat a la ràdio, a Ràdio Associació de Catalunya, els mesos finals de la Guerra Civil i per tant, canviant d’idioma ja sabia què calia que fes una bona locutora de ràdio. Després de guanyar la seva oposició, passa a formar part de la primera plantilla franquista de Ràdio Barcelona.

Teixidó va iniciar-se en el món de la ràdio, en plena guerra, entrant a treballar a Ràdio Associació de Catalunya al 1938 segons dades d’una entrevista publicada a la revista Ondas al 1955, i segurament per coneixences familiars amb persones del quadre escènic de la ràdio.  La seva mare fou la primera actriu de l’Enric Borràs, que treballava amb l’elenc de ràdio teatre de Ràdio Associació. Teixidó un any després marxà a Ràdio Barcelona, on hi arriba després de guanyar les primeres oposicions per locutora que convoca la ràdio, com dèiem. Un cop fetes les proves, d’acord amb els arxius de l’emissora, se li demana “que se presente para actuar en periodo de pruebas como locutor (…) presentarse al ingeniero Sr. Ruiz”.

Segons la revista Ondas (1953), des que va arribar a Radio Barcelona va presentar programes, narrà ambients d’un guió i la majoria de vegades llegia publicitat en antena. Però a més a més, Enriqueta Teixidó va actuar davant del micròfon com a locutora, com a actriu, com a cantant i també com a pianista.

D’acord amb les dades de la ràdio, fa de locutora des del 1939 però no serà fins al 1946 que ingressa en plantilla a Ràdio Barcelona i se’n jubila al 28 de febrer de 1977, després de quasi “cuarenta años de servicio” tal i com resa a la seva fitxa personal.

Es casa amb el solista de violí de l’orquestra municipal de Barcelona que havia conegut en una de les actuacions que ell havia vingut a fer a Ràdio Associació de Catalunya abans de la Guerra Civil.

Teixidó va continuar treballant de casada sense cap impediment i fins i tot quan va tenir els seus dos fills, al 1941 i al 1944.

Va morir a Barcelona al 2002.