Montserrat Roig Fransitorra
(1946-1991)
Perfil biogràfic:
Montserrat Roig va néixer al barri de l’Eixample de Barcelona el 13 de juny de 1946. Filla de l’escriptor i advocat Tomàs Roig i Llop d’Albina Fransitorra Aleñà, defensora dels drets de les dones. Llicenciada en Filosofia i Lletres, ben aviat va començar a escriure i a publicar llibres.
La popularitat i el reconeixement li va arribar amb la sèrie de 26 capítols, Personatges, que es va emetre al circuit català de TVE. Després, l’any 1984, es va emetre una segona sèrie Los padres de nuestros padres, i finalment, Búscate la vida, 3 sèries dedicades a les dues generacions que la van precedir.
S’encarrega de la secció de crítica de literatura catalana al diari Tele/Exprés, del qual després passa a ser col•laboradora habitual (fins al 1973). També col•labora amb entrevistes a la revista Serra d’Or (fins al 1978).
Entre els anys 1974 i 1977 va publicar un article setmanal al diari Mundo Diario i l’any 1984 va iniciar la seva col•laboració a El Periódico amb una columna diària titulada Un pensament de sal, un pessic de pebre, títol que va mantenir després al diari Avui i des del que va seguir publicant puntualment fins la seva mort.
El seu compromís polític i les seves arrels la van portar a descobrir pel gran públic als personatges que havien jugat un paper important durant la República i la Guerra Civil.
Aquestes ganes de recuperar la memòria històrica de l’oblit imposat per la dictadura franquista la van dur fins Els republicans empresonats als camps d’extermini nazi. D’aquest treball en va sortir Catalans als camps nazis, un bon exemple de periodisme d’investigació.
Al llarg de la seva vida va viatjar molt, sempre amb la mirada atenta per descriure i reflectir el dolor i la injustícia.
Persona compromesa amb el seu temps, progressista i feminista, va rebre molts reconeixements públics i premis literaris, i va morir el 10 de novembre de 1991, als 45 anys víctima d’un càncer. Ha deixat dos fills, en Roger i en Jordi.
Bibliografia:
Ha publicat més de 20 llibres i contes. Destaquem els següents:
- Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen. Barcelona, Ed. Selecta, 1971. Edicions 62, 1978. Premi Víctor Català, 1970.
- Ramona Adéu. Barcelona, Edicions 62. 1972. Va ser la seva primera novel•la.
- El temps de les cireres. Barcelona, Edicions 62. 1976. Premi Sant Jordi de Novel•la 1976
- Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62. 1977. Premi Crítica Serra d’Or, 1978
- L’hora violeta. Barcelona, Edicions 62. 1980
- Mi viaje al bloqueo. Barcelona, Edicions 62. 1982.
- L’òpera quotidiana. Barcelona, Edicions 62. 1982.
- L’agulla durada. Barcelona, Edicions 62. 1985. Premi Nacional de Literatura Catalana. Generalitat de Catalunya, 1986
- La veu melodiosa. Barcelona, Edicions 62. 1987
- 100 pàgines triades per mi. Barcelona, Editorial La Campana, 1988
- Digues que m’estimes encara que sigui mentida, Barcelona, Edicions 62. 1991
- Un pensament de sal, un pessic de pebre: dietari obert,1990-1991. Barcelona, Edicions 62. 1992.
- De com s’inicia l’educació sentimental. Barcelona, Edicions 62. 1998